Adiós, Mare de Déu;
Verge de Lluc, adiós;
feis que en tornar a veure-vós
tengui alegria el cor meu.
Un novii i una novia
ja tresquen desencollats,
caminant a la corrida
com si estassen embafats.
El cel està ennigulat;
a qualque lloc hi deu ploure.
Aquest punt hem de concloure:
si som vei, no m’has de coure.
No hi ha com llenyam granat!