Jo no sé de què t’entones,
mirai de m’enteniment,
que ses paraules i plomes
com aqueixes que tu dónes
a l’aire, les s’en du es vent.
Si vas a coir i cuis
s’oliva que està escampada,
vaga’t coir, estimada,
sa nineta d’es meus uis.
Oh, Catalina Noguera!
Vés alerta an En Bernat.
¿Te recorda es resultat
que tengué Na Balaguera?
Ha temps que En Rafel espera,
i encara no hi és tornat.