A un carrer de Sant Juan una berganta filava, pegava crits i ballava: quin modo de treure estam!
Sant Joan
Artà
Si véns a sa meva fibla, beuràs fins que tengues set. Una te’n diré de dret, perque asseure’m no és possible.
Na Sollerica passava parenostros a manats i va dir an es seus veinats: -Ajudau-me a enterrar s’ase.
Si sa patrona és jove i es patró no, pesca més ella a terra que a mar es patró.
