Que estàs de sana i vermeia,
careta de serafí!
Ditxós serà aquell fadrí
qui amb tu farà pareia.
M’estim més la benvinguda
que aquest senyor m’ha donat
que tota quanta heretat,
de llavò ençà que som nat,
me pugui haver pervinguda;
i ara, perque me saluda,
jo també l’he saludat.
Jo no sé de què t’entones,
mirai de m’enteniment,
que ses paraules i plomes
com aqueixes que tu dónes
a l’aire, les s’en du es vent.