Que ho som, de desgraciada,
Bon Jesús, en aquest món!
N’hi ha qui en festegen dos,
i a mi ningú m’ha cercada.

Noltros venim de matances
i hem mort un porcellí.
Si voleu sebre d’on som:
som d’es poble de Llubí.

Trob lo vostro cos, Tonina,
tan ben taiat i guilant!
I rica que ho sou bastant!
Com un fil de diamant
teniu sa cara de fina;
igual que es sol m’il•lumina
en passar-vos per davant.
Si vos ‘gués d’anar comprant,
peces de coral daria;
i així veureu, vida mia,
com és que us aprecii tant.