Com dins Sineu entraré
qui veuré la mare mia,
amb moltíssima alegria
ses mans li aplegaré.
I ella me dirà:-Ma fia,
¿que no t’has campada bé?-
Jo respondré i diré:
-Així com millor poria.
-Juan Pagès, escoltè:
sa teva dona et demana.
-Jo hi som tota sa setmana!
I ara, ¿què deu voler?
A dalt es puig es més sec,
alegrement hi viuria
en sa teva companyia;
però sense tu, no ho crec.