Jo t’enyorava, Francina,
i no era per berenar:
tenia por d’aplegar,
dins lo meu cor, fam canina.

Senyora Aina cavallera, esta nit ha somiat
que ha dormit a la carrera en un llit encortinat.
La cortina era de seda, la vànava de brocat
i els coixins on ella jeia eren de sucre esponjat.
Cada girada que feia, se’n menjava la mitat.

Si pegam sa soleiada,
per noltros no mos va mal,
que, si hi ha hagut cap mal anyada,
ja mos paguen es jornal
per sa pena que hem passada.