A Son Cugut es fogons són dues pedres plegades i ses parets foradades totes plenes d’aranyons.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Son Cugut
Petra
1052
III
Jo me n’estava riguent, i mu mare m’avisava, que passaria turment si de tu m’enamorava.
Gelosia tenc sembrada, gelosia coiré; benhaja sa gelosia i el qui gelosia té.
Un corb i una moixeta s’enfilaven per un pi. En Mateu Valla va dir, quan va treure es bolletí: -Adiós, Polonieta!