¿Saps què voldria tenir?
Ses sales plenes de blat,
i, en haver-lo acabat,
que se tornassen omplir,
i una bota de vi
i llavò un porc penjat,
i una al•lota en es costat
per porer-me devertir.
Anit passada es rompé
es mirai amb què em mirava.
I ara, ¿ambe què em miraré,
si altre mirai no m’agrada?
Ai, Ai! cridàvem tots dos,
quan mos tenien davall
i ballàvem un bon ball
sense haver-hi sonadors.