Serra, serra, serrador,
serrarem aquest tió;
guanyarem quatre doblers:
dos per pa i un per peix
i un per botifarró.
Serra d’aquí,
serra d’allà.
Quan l’haurem serradet,
el tirarem dins sa paret.
-Madò Bet, alçau, alçau!
¿Qué té de nou En Silvestre?
-Que lo que més estimau
el dimoni en fa festa.
-Ma fia, tirau-li asperges,
mira si t’amollarà.
-Maldament que em tireu merdes,
de mi no s’escaparà.
-Ara, veurem què farà,
si l’amollarà o no.
Val més el nom del Senyor
que tots quanta dimomis ha!
D’aquell ramell, bona amor,
que de part meva reberes,
jo supòs que te’n rigueres
perquè hi ‘via bofegueres
i fermat amb un cordó.