A s’hort de Son Rossinyol
finiren ses sobrassades.
I s’ase cridava: -Lladres!-
quan se va veure tot sol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Son Rossinyol
Llubí
1220
III
Una grossa ennigulada
ajuntada amb un fibló,
de dins es Clot d’En Baldó
se n’ha duita mitja anyada.
A la vorera de mar, una donzella
hi brodava un mocador de fil i seda.
Mentre l’estava brodant, ’caba la seda.
Una barca veu venir de blanca vela.
-¿No em diríeu, mariners, si teniu seda?
-La jove, ¿com la voleu? ¿blanca o vermella?
-Vermelleta la voldria, que el cor alegra.
-Si pujau damunt la nau, veureu la seda.-
Com la jove és dins la nau, s’és dormideta,
i a cent llegos de camí, ja se desperta.
-Mariners, bons mariners, tornem a terra,
que els oratges de la mar me mouen guerra.
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on pare està.
Mon pare, quitau, quitau, moros me venen.
-Ma fia, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Mon pare, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré.-
-Voltau la nau, voltau la vela.-
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on mare està.
-Mumare, quitau, quitau, moros me venen.
-Ma fia, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Mumare, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Ma fia, ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré!-
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on germà està.
Mon germà, quitau, quitau, moros me venen.
-Germana, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Germà, per cent escuts, vostra seria, vostra seré!
-Ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré!-
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on mon bé està.
-Estimat, quitau, quitau, moros me venen.
-Estimada, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Estimat, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Jo per cent i cent-cinquanta, no et deixaria, no et deixaré!
D’aquell ramell, bona amor,
que de part meva reberes,
jo supòs que te’n rigueres
perquè hi ‘via bofegueres
i fermat amb un cordó.