A Son Perot Alomar
hi habita una senyora
qui an es potecari dóna,
rallant amb ell qualque estona,
més aliment que es menjar.
Jo venia de Son Mas
i ella de s’Aritjola
i li vaig dir.-Garridoia,
botau per aquí, que és baix.
A Llubí ja deuen dir :
“Per anit, ¿que no vendran?”
I noltros els enganam
i som a mitjan camí.