Jo m’aixec dematinet, dematinet punta d’auba.Pos la sella an el cavall i la pistola a la xarma;i prenc per un carreró, per una costa solana.I, com som a mig camí, vaig sentir tocar campanes,i un amic meu vaig trobar, un amic de confiança.-¿No sabries, amic m

Tant me’s vendre com comprar
com donar-ne tres per quatre.
Tenc es cap de carabassa,
i si el tenc enmig de plaça
ningú el me voldrà comprar.

Me creia que en festejar
ja no tenien talent,
i ara veig clarament
que en no estar-vos de present
no faç sinó badaiar.