En arribar an es carrer,
carta, faràs reverència
i demanaràs llecència
per rallar amb un artiller.
Tu hi seràs, jo no hi seré,
i diràs que no puc fer
tan llarga sa penitència.

Erri, cavallito,
a Sóller hem d’anar
a menjar taronges
ara que n’hi ha.

Baix d’un puig, troben cent comes.
Mira per tu què he perdut:
es temps i sa joventut.
Això és sa paga que em dónes!