A mi, tant de gust me dóna
sebre noves d’En Pujol,
com si em dassen un bunyol
regat amb suc de llimona.

M’aconhort de donar-vós
una uiada com passau;
jo plor com veig que em mirau,
de veure que ses amors
en mi tan prest les mudau.

Mu mareta ja m’ho deia:
-Fii meu, no vages de nits,
que sense tenir euveies
tendrem anyells i cabrits.