A Sant Juan tiren pedres,
en tiren i en tiraran:
si en tiren i no mos féren,
que en tirin tant com voldran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sant Joan
Poble
Petra
Núm de glosa
340
Volum
III
Altres cançons relacionades
Moltes vegades t’he dit:
Mariner n’és art dolent;
no pateix sinó talent;
com se mor fa testamnet
dalt s’ungla d’es pit petit.
Escaraders de Montblanc,
veniu, posarem forqueta
a s’ombra de sa caseta
que, qui és negre, torna blanc.
Es dos peus seuen damunt es tres peus,
qui menjava un peu;
hi va anar es quatre peus
i li pren un peu,
i es dos peus agafen es tres peus
i es quatre peus posen es peu
i es dos peus se menjaren es peu.
Un home assegut damunt uns trespeus o ferros del llar, menjava un peu de porc; hi va anar un ca i l’hi va prendre; l’home agafa els ferros i els tira al ca; aquest amolla el peu, i l’home se’l menja.
Tradicionari de Mallorca
