Plorau, mares, plorau, mares;
raó teniu de plorar,
que es vostros fiis han d’anar
a la guerra a parar bales.

Una amiga meva em deia:
-Saps que m’agrada, un pastor!-
Jo li deia: -Un llaurador,
perque li puc dur sa reia!-
I ella responia i deia:
-També li puc dur es sarró!

Com seré damunt ses costes
que veuré Sineu de pla,
adiós, Biniatzar!
Que de llàgrimes me costes!