Pas pena i pas trebai,
i com més trebai, més glòria;
sempre tenc dins la memòria
que no t’olvidaré mai.
Tenc olives, tenc formatge,
tenc guarda de bestiar,
de tot te puc enviar,
amor, i no tenc passatge.
Jo em pos a cap de cantó
de carrer que em ve de passada,
per mirar-vos, estimada,
com anau an es sermó.