Que cant qui té bona gala,
que s’afany aiximateix.
Revoltem aquests clapers
que hi ha dins ca Na Marçala.
De Partulí partirás
amb un vertader dolor.
P’es camí derramaràs
gotes de sang per amor.
Si t’atures, mal faràs,
fins que arribada seràs
a baix d’un bosc, i veuràs
unes cases, i diràs
si et coneixen per amor.
Si a cas diuen que no,
giraràs com un falcó,
de cap aquí tornaràs
i, de passada, aniràs
a l’esglèsia i duràs
per mi s’extremunció.
Si per aquí fas bravates
i dius que no tornaràs,
no tornis, que esquinçaràs
per mi a l’aire ses sabates.