-A sa plaça fan un ball; mumare, jo hi vui anar.
-No hi vagis, Catalineta, que ton pare prest vendrà.
-Enc que mon pare venga, a la plaça vui anar!-
No havia girat cantó, com son pare va arribar.
-¿A on tens Na Catalina? –És a la plaça aballar.-
Ja ha agafat les seves cordes, cap a la plaça se’n va.
Li pega una garrotada que un os li va fer saltar.
La segona garrotada, un bracet li va llevar.
Sa mareta, dins sa cuina, no se deixa de plorar.
-Enc que esclati, enc que rebenti, l’he d’acabar de matar!-
La tercera garrotada, ben estesa la deixà.
-Ai, Catalineta meva, ja no te n’aixecaràs!-
Es dia que l’enterraren, son pare se va penjar.
I es dia d’es seu ofici, sa mare se va matar.
I tota aquella família d’aquest modo va acabar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Temes diversos
Poble
Sineu
Rima
Assonant
Núm de glosa
187
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En Pere Gelat tenia
un rosari amb sos caps d’or;
sa mare va dir:-Emperò
ja n’és de N’Aina-Maria.
Jo n’estava amb lo cor franc
pensant que tu n’eres dona:
sa teva paraula és bona
per fer pegats a un banc.
¿Tu que no t’has de casar,
que en veure homo ja el desjectes.
A tothom trobes defectes;
i en tu, ¿que no n’hi ha?
Tradicionari de Mallorca
