-A sa plaça fan ballades; mumareta, hi vui anar.
-No te’n vages, Catalina, que ton pare arribarà.-
No havia girat cantó, son pare ja era allà.
-¿Que no hi és Na Catalina? –Ha volguda anar a ballar.-
Ja és partit amb unes cordes i un garrot en cada mà.
La primera garrotada, mig morta la va deixar.
La segona garrotada, ja acabava d’alenar.
La tercera garrotada, ja ben morta va quedar.
-Adiós, Catalineta; no la hi ’gués deixada anar!
-Pots plorar Na Catalina, ja no ressucitarà!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Temes diversos
Poble
Felanitx
Rima
Assonant
Núm de glosa
22
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Com vaig començar a sortir,
una sort me va tocar:
una al•lota vaig trobar
que m’estimava sens fi.
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, captiveri;
jo voldria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Ella era amiga i guerrera
i era parenta i veinada.
Com m’ha vista enamorada,
el s’ha procurat per ella.
Tradicionari de Mallorca
