-A sa plaça fan ballades; mumare, deixau-m’hi anar.
-No hi vagis, Catalineta, que ton pare prest vendrà.-
Quan va esser un quart enfora, son pare ja va arribar:
-¿On és Na Catalineta? –A sa plaça a ballar.-
Son pare agafa les cordes i un garrot en cada mà:
la primera garrotada, mig morta la va deixar;
sa segona garrotada, ben morta la va deixar;
Es dia del seu enterro, son pare varen penjar.
I sa mare, dins sa cuina, qui s’esclata de plorar.
Que rebenti i que s’esclati! no la hi ’gués deixada anar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Temes diversos
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
185
Volum
IV
Altres cançons relacionades
“Un homo, en haver caigut,
ja no se torna aixecar”,
ho va dir un capellà
que havia fama d’agut.
Som joveneta amb pretensió
i guapa i bella i enginyador.
Si vui mudar-me, tenc cent vestits,
calces i botes i es peus petits.
Si vui casar-me, tenc pretendents,
Es fadrins d’avui en dia no em ’graden gens,
perque uns són tontos i uns malforjats,
no tenen cap cèntim per doblegats.
Garrida, vós sou sa torre
a on he de conferir:
forta, i no puc esblandir
ni amb barrobins ni pavora.
Tradicionari de Mallorca
