Per això van tan taiades
ses egos d’es Puig Moltó:
baten es blat roveió
sense desfer ses manades.
Ja sé, amor que vós direu
que som pobret d’heretat;
sa meva esquena fa blat
per pastar com vós voldreu.
No m’espanta a mi l’ausència
ni s’amor me fa penar.
Jo me’n som per afluixar
de tu i tots quants n’hi ha.
de la teva descendència.