A sa madona, daria
es pa que m’he de menjar;
i a un missatge que hi ha,
vomitoris per llançar
encara li planyeria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pa
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
336
Volum
III
Altres cançons relacionades
Una cosa llarga llarga
tan llarga com un budell,
redona com un garbell.
Un coll de pou.
Perque vaig dir “que el se’n duguin”,
me volien agafar.
Ara sí que ho diré clar:
“que el se’n duguin, que el s’en duguin,
que el se’n duguin a enterrar!”
Com me’n vaig, diu sa bribona:
-¿Quan tornaràs, estimat?-
Si no surt tan aviat,
amb ses portes m’esgarrona!
Tradicionari de Mallorca
