Ara balla Na Menuda
que és sa marilla d’es joc:
es defecte que li trob
que balla bé, si no muda.

Oh cara de cànyom negre!
Oh llençol apedaçat!
No diguis mai d’es veinat,
que tu el dus damunt s’esquena.

S’altre dia jo passava
per casa d’un sabater.
De defora veia bé
un mostel que ripuntava
i un escarabat cosia
a uns calçons un gafet.
Hi havia una gallina
que feia punt de ganxet.