A sa garriga n’hi ha,
d’herba que es diu sua-sana.
Homo que no arriba a cana,
al•lota, deixa’l anar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Burla, Cos humà, Desig, Festeig, Herbes, Joventut, Muntanya i bosc, Sàtira i escarni
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4109
Volum
I
Núm de pàgina
241
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
Diuen que demà te’n vas
a muntanya, Magdalena.
Jo faria un novena
que es majoral qui vos mena,
en arribar, t'engegàs.
Aquella mà tan infada
de s’estimat, ¿què deu fer?
si un dia me ve bé
hi faria una passada.
Tradicionari de Mallorca
