Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu aviat
perque em deveu s’adiós.
Sa panada és que importa,
que heu feta p’es cantadors.
Si la teniu, dau-la-mós;
si no, esfondrarem sa porta.
El senyor Bernat viuria
damunt un puig secorrat,
sense farina ni blat,
si sempre tabac tenia.