De sa part de llevant surt
una estrella que mos guia.
Vós triau, i algun dia,
a agafar arreu, fareu curt.
Tant m’és planta com calop,
com batista, com giró;
tant m’és dir-te sí com no:
tanmateix m’agrades poc!
Debades vos feis es rissos
i sa cara vos rentau,
i debades reclamau:
es tords no van posadissos.