Tu ets una marfegota
que no té endret ni revés.
Saps si ton pare tengués
tot un tanc de tarongers,
no hauries fet bancarrota!

Al•lota de Montuïri,
una carta t’escriuré
i dedins hi posaré
una flor blanca de lliri.

(Fragment final)
-¿A on és la mia guiterra, que jo solia sonar?
Me’n ’niré pel seu carrer, veiam si em coneixerà!
-Aixeca’t, la rica Infanta; no és hora de dormir, ja.
Sentiràs lo bé que canta la sirena de la mar.
-No és la sirena, mumare; no solia així cantar;
només que és això un jove que, per mi, penando va.
-¿No ho hauries dit, ma filla, i lo haguera fet matar?
-Matar un i matar l’altra, de mi poreu començar.-
Matà un i matà l’altre; tots dos los feren matar.
Los posaren dins l’església,un a darrere sa porta
i s’altre baix de s’altar. D’un va sortir una paloma
i de s’altre un palomar.