A quinze anys, fadrina hermosa
ja se comença a estufar;
a vint, ella a punt està,
i a vint-i-cinc ja se’n va,
i a trenta ja és tirosa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Joventut
Sant Joan
89
III
Tenc un estimat que té
una oreia esforreiada
i sa vista un poc girada,
i llavò no ralla bé.
De sa soca surt recobro
i per ses rels va cresquent.
De sa dona surt l’augment
per sa virtut del bon homo.
Mon cor va vestit de dol
i vós hi anau de gala.
Ja no hi ha cosa més mala
que estar enamorat tot sol.