En Pep Gonella té
un ca de bou.
El va baratar amb un ou
de xuriguer.
El va dar an es porquer
de Son Caliu,
que era s’homo més viu
de dins Son Serra;
tant sabia tocar guiterra
com castanyetes,
com fer ballar pessetes
dins un garbell.
Es germà d’es Porcell
és un cabrit;
se va taiar un dit
fent un llaüt.
Va desvetlar es puput
felanitxer
que feia de barber
davant can Pau.
El tio Nicolau
va matar s’ase
i li clavà s’espasa
damunt ses anques.
A ses oliveres ses branques
ja els han caigudes.
Maria, si no li mudes,
tornaràs loca,
perque tu taies sa soca
de s’aubarcoquer.
Menja i beu tot lo que has mester.
Assuquí veig sa madona
de Son Canari,
que passa el Rosari,
lo que sempre fa.
També veig es germà
d’es garriguer,
que ha trobat un paner
de caragols.
Diu que arrabassa cols
per cuinar-lós.
Les se poria menjar cruus
aqueix patàn
No seria res d’estrany:
davant mi se va menjar
un bou torrat,
un palt ben estibat
de guatleretes,
tres-centes gallinetes
i un gallet
i darrere un ribellet
i d’enciam.
I encara no acabam
aquestes bromes:
darrere, un covo de pomes
de Puigpunyent.
I llavonses més de cent
melicotons,
i més de cent corterons
de vi ben bo.
No sé com no va fer e stro
aqueix aubercoc.
Mereixeria tirar dins es foc
per insaciable,
tancar-lo a dins s’estable,
donar-li paia.
Si deis que això no és rondaia,
no endevinau.

Jo estic cansada d’estar
de los meus majors estreta:
sia bord, sia xuieta,
que véngui, que em vui casar.

Jo voldria que plogués
quatre mesos de panades,
bótes de vi congrenyades
correguessen p’es carrers.