A Pina no hi ha pinar, tot són barrancs i encletxes: jo no sé com los Sants Metges hi volgueren habitar.
Pina
Artà
Mèrlera, cutifèrlera, cutifó. Me deies que sí i ara em dius que no?
Penjoi penjava, la falda em tocava; en la mà el tenia i amb la boca el dia. El rosari.
Es cavallet d’Al•leluia va caure dins es torrent: n’era causa sa talent que aquell pobre animal duia.
