-Madò Catalina,
¿què feis, com campau?
A sa vostra fia,
¿per què no la’m dau?
Si no la me dau,
la vos robaré
i la vestiré
d’encarnat i blau.
I la me’n duré
dellà Galilea
i la vetsiré
de pèl de monneia.
I la me’n duré
dellà Galatzó
i la vestiré
de pell d’eriçó,
i farem bugada
amb so meu canó.
Si hi ha bona cendra,
farem bon lleixiu.
Tu, ¿que me dorms o beques,
o de mi te rius?
Te conec, herbeta,
poriol te dius!

Comandacions rebreu
per les ones de la mar;
de cada ona que veureu,
serà que torn redoblar.

-Sainat de totes ses venes,
per amor, lo meu cor està.
-Vaja, Miquel, ¿com te va?
¿Quin dia m’has de contar,
si foren buides o plenes?
-Ses sis nous que em vares dar,
jo encara no els he encetades,
i les tenc tan reguardades
com si em fossen regalades
quantes dobles coronades
en tota Mallorca hi ha!