Jo vaig sembrar l’any coranta
faves a Son Peretó:
no hi vaig coir sa llavor,
i d’aquí em ve, bona amor,
sa meva pobresa tanta.

Tu ja ho ets, homo estufat
i tot tirat de bufanda,
però fas tanta de planta
com una milana blanca
damunt un ase escorxat.

Ses cireres van a dos
i ses dones van a l’aire.
En es carrer d’es Mal Aire
surt un animal feroç.