Diumenge, maldament ploga,
he d’anar a La Soledat.
Ja que no veig s’estimat,
m’aconhort mirant es sogre.
“Oratge!” va dir En Magí
an ets al•lots i sa dona.
I es qui no eren defora,
ja frissaven d’esser-hí.
De trenta graus de l’amor
ja n’he complits vint-i-nou,
i en es darrer se conclou
que em doneu es sí o es no.