Ja mos veurem a la fresca,
com es sol s’enramarà,
aqueix porro si tendrà
cap de rel que no patesca!
S’escolà de Biniali
amb so rector de Sencelles
se menjaren, dali-dali,
devuit roves de cireres.
M’han privada que no rall
amb vós, mon bé vertader.
Tanmateix hi rallaré
quan passaré p’es carrer
cap amunt i cap avall.