Sa meva amor té blat vei
i xeixa que es vol corcar,
i no la se vol menjar
que no siguem jo i ella.
Un temps, com era bergant,
segava amb bergantellotes,
i me deien cada instant :
-Ah, Tòfol -, i jo: -Ah, al•lotes!-
Fèiem unes falcadotes,
pareixien de gegant.
Aquest camí de Ciutat
el tenc d’arribar a enfondir:
aquest amor no té fi,
que he posada amb En Bernat!