Per vós, ramell de pintures,
he passat penes bastants;
que vénguen dos capellans,
després quatre cristians
amb so baül en ses mans
per donar-me sepultura.
Jo no tenc hora segura
com veig la vostra hermosura
de perles i diamants.
A Andratx, paumes i estores;
a Sóller, covos, paners,
i a Valldemossa, senyores,
molta pompa i pocs doblers.
Guisana, si tu m’embarques,
si Déu ho vol, tornaré;
de sa teva pell faré
per llaurar un aixanguer
i de la resta unes varques.