-A mi em diuen En Poquet,
de llinatge Perelló,
i som un tros de pastor;
sols no arrib a glosador!
Amb una verga d’aubó
mataria un esquadró
d’En Malec de Campanet.
No necessita En Poquet
suc de ses teves lleganyes!
Tu tens més bonys i buranyes
que no hi ha dins ses mentanyes
olives, un any d’esplet!
Parlarem de descendents
de sa nostra antiguedat.
No està tan lleig, estimat,
robar estiuades de blat
sense haver-lo espigat,
com tapar un infant nat
sense esser sagramentat
dins una bassa de fems.
I m’han dit que també en tens
dins l’hospital de Ciutat.
-Marget, jo t’ho dic de bo,
no et dic paraules secretes.
Voldria ses deu pessetes
te fossen cent balonetes
aficades en es cor!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llubí
Assonant
14
IV
Una jove guapa i bella
va sentir un pet brunent
i li daren entenent
que l’havien fet per ella.
-M’estranya que tu no et sentes,
nit i dia, de mon dol.-
Respongué sa d’es Forn Nou:
-Amb una quarta perhom
ja porem anar calentes.
En Juan de sa Font Santa
segava sense calçons
i jugava a conions
un dia amb una berganta.