A matances som anada
i m’han donat pa pudent;
si no em donen sa pesseta,
ho diré a s’ajuntament.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sopar de matances
Campanet
697
III
S’altre vespre, a mitjanit,
somiava amb alegria.
Me pensava que el tenia,
i va ser es coixí rostit.
Si a Mina a festejar vas
una galant meravella,
aquesta troca vermeia,
Toniet, que dus de seda,
p’es ravells la deixaràs,
i llavors maleiràs
es xot i s’euveia negra.
Sa guerrera està gelosa
sempre que me veu festejar:
ella arribarà a tornar
com una serp verinosa.