Es sementer de Garonda
és més gran que Son Perot.
Sa senyora d’aqueix lloc,
en estar davant es foc,
es nas li serveix de trompa.
Sa mare vol una nora
que tengui molts de faldons,
perque es seu fii, de calçons,
en té dos de llista nova.
Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.