Altres cançons relacionades
Amb tanta sabiduria
mai se deu colgar dejorn.
Preguntau-li, sen Ramon;
antes de Déu criar el món,
¿ambe què s’entretenia?
Feia rodes.
Sa novia que plorava
que volia un llit de camp,
son marit la consolava
amb una post i un banc.
Jo som aquell farolista
de sa vorera de mar;
jo i tu mos hem de casar,
mirai de la meva vista.
Tradicionari de Mallorca
