Sa jove: com jo vos veig
que en es cap traginau s’aigo,
jo vos faria un paraigo
de sa roba que passeig.

En Bonjesús Miravell,
des que som nat, és mon pare;
ja n’era morta mu mare
quan se va casar amb ell.

Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.