Jo tenc i no sé què tenc,
com un aplec en es cor.
Aina, ¿què deu esser això?
Ten de mi compatiment!
Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.
Ell és un galant fadrí
si no fos que està malalt.
Tu dus es puput més alt
que es castell de Montjuí.