A la Torre Xica, a la torre Gran,
allà hi ha una nina que l’etimen tant!
De tant que l’estimen no la casaran.
Se’n va a la Riera, renta un davantal.
-¿De què plores, Pepa, de que plores tant?
-Plor de los meus pares que se moriran!
-Que mòrien, que mòrien, los enterraran!
Raptes i forçadors
Llucmajor
Assonant
De Sóller duran, si plou,
dos-cents viatges de pomes,
i de Sant Felip ses Comes
totes s’ompliran de brou.
Una fadrina és sagrada
tres passes en lo redó:
en tocar-li es gonelló,
pot pegar una galtada.
Que rigui es qui té riaies;
jo riuré amb vós, que sou jai.
No m’haguera cregut mai
que em fessen seure amb ses jaies!