A la matinada fresca, lai, lai, quina fresca hi feia!
Jo me’n vaig anar a caçar, lai, lai, quina fresca hi fa!
No trobí caça ninguna, ni res per encativar,
Només una joveneta, qui guardava bestiar.
Ella estava adormideta a l’ombra d’un auzinar.
Vaig coir un ram de violes, damunt ella el vaig tirar.
Les violes eren fresques i la jove es despertà.
Quan la jove se despertà, la color va tramudar.
-¿Què cercau aquí, bon jove? ¿Què veniu aquí a cercar?
-La vostra amor, joveneta, si vos la’m volíeu dar.
-Demanau-la a lo meu pare, jo no la vos puc donar.
Si el meu pare la vos dóna, jo no la vos puc negar.
-¿No em diríeu, pastoreta, de qui és el bestiar?
-Les auveietes són meves i els anyells del meu germà,
i els bouets són de mon pare; si los vui, los me darà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Selva - Biniamar
Rima
Assonant
Núm de glosa
96
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Aquí en duc una de bona:
¿qui és que, d’homo, torna al•lota,
i puja i creix a poc a poc
fins que arriba a fer-se dona?
L’ullastre, que torna olivera.
Dia sis d’abril, t’entrà
sa terrible malaltia.
Se parlà si te venia
d’un esforç fet algun dia
d’una pedra carregar.
Això no ho hem d’ignorar,
que és la mort que et perseguia.
Tot era gent que plorava,
p’es corral i p’es carrer
Morí blau En Carnisser
de sa pena que passava.
Tot lo dia sent cantar
dones que entrecavanen ordi.
Ses teves paraules, Jordi,
saps que em fan enrabiar!
Tradicionari de Mallorca
