M’agrada mirar al carrer
i escopir-hi, si estic plena,
i jeure sempre d’esquena
o de panxa és mon quefer.
Una teula.
A suaquí baix n’hi ha una
que la coneix tot el món:
va passar s’al•lot p’es forn
perque no era de lluna.
Voldria esser corriola
sa corda d’aquest pou,
per conversar amb vós com sou
a treure aigo tota sola.