A Galilea, que és prop, quin planter de gent tan pura! Jo les mir i no les trob semblança de criatura.
Galilea
Alaró
Aqueix mocador fa tres que te varen regalar. Ara he arribat a afinar que no fas res per no-res.
Anit farà bona lluna i ets ametlers bones ombres; jo n’he d’acompanyar una, sa que manco se fa comptes.
Si vols venir, ja vendràs, i rallaràs amb mu mare: te donaré sobrassada i branca de dalt a baix.
