Què n’he de fer, que tu parles
an ets altres dolçament,
i a mi me vages diguent
ses paraules més amargues!
De sa mort de sa somera
acomodats n’estaran:
ha deixat a Mestre Pere
es floc de sa cabeiera,
i an es qui l’enterr, es bram
per caçar tords de reclam
en venir sa primavera.
Frissava que fos migdia,
i no era per dinar:
jo hi era per demanar
noves de vós, vida mia.