Sant Antoni ens encamina;
an es sermó hem d’anar,
i en sentir vespres tocar
hem d’acudir a sa doctrina.
Déu vuia que bon temps faça;
Déu vuia que el faça bo;
Déu vuia que t’enquantr jo
a carreró que no passa.
S’amor d’es temps d’es segar,
molts me deien que era mala;
jo que d’això me burlava,
Déu m’ha volguda pagar.