A Felanitx tots són titos
i a Manacor processons.
Lo que taien d’uns calçons
basta per fer uns manguitos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pobles diversos
Poble
Manacor
Núm de glosa
653
Volum
III
Altres cançons relacionades
Me n’anava cap avall
p’es comellar de ses Basses.
Quin dos jocs de carabasses
s’engronsen dins aquest ball!
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Dau-mos coca o flaó,
o si no, una panada,
o un fil de sobrassada,
o un ou de niaró.
Tradicionari de Mallorca
